Fonaments teòrics

El format de comunicació audiovisual, cada vegada més present en el dia a dia dels joves estudiants, presenta una sèrie d’avantatges respecte altres recursos. Efectivament, l’audiovisual no només els proporciona un component de motivació i atractiu, sinó que també els facilita la comprensió i l’adquisició de continguts.

D’entrada, la percepció instantània dels estímuls visuals i auditius produeix un impacte que genera una predisposició favorable a l’aprenentatge, tot estimulant alhora l’atenció i la receptivitat de l’alumne. El seu dinamisme i la seva capacitat expressiva atrauen a un públic acostumat a aquest llenguatge de comunicació. I és que estem davant d'una generació d’adolescents que ha crescut envoltada de les TIC i les concep, doncs, com una eina eficaç tant de comunicació com d’informació.

Avui dia,  els estudiants recorren contínuament a plataformes multimèdia com ara Youtube, que és la més habitual. I no només ho fan durant el seu temps d’oci sinó que també recorren a uns vídeos d’un caire més formatiu quan necessiten accedir a qualsevol mena d’informació. D’això, en són exemples els tutorials, les reviews de diversos productes, documentals i també vídeos educatius. D’aquests últims, n’existeixen diverses tipologies: animacions com les d’Academia Play, les anomenades conferències TED o gravacions d’un professor impartint una lliçó sobre un tema concret.

Així doncs, l’alumnat ha interioritzat el format audiovisual de manera que el comprèn com una eina de comunicació natural. Tenint en compte aquest context, resulta recomanable i fins a cert punt necessari fer-lo present a l’aula.

El segon avantatge consisteix en el fet que l’audiovisual afavoreix l’adquisició i la comprensió de coneixements. En efecte, el seu complex llenguatge propi compta amb uns elements que fan més fàcil i dinàmic l’aprenentatge. Per un costat, el component auditiu no compta només amb el llenguatge verbal, sinó també amb la música i, si escau, els efectes sonors que s’hi incloguin; aquests darrers aporten una informació complementària però no per això menys important. Per l’altre costat, el component visual, -és a dir, les imatges, el llenguatge no verbal i el verbal (en el cas dels subtítols)- aporta un conjunt d’informació que resulta determinant en aquest procés. Per tant, ens trobem amb un format més complet i dinàmic -en definitiva, diferent, atraient- que qualsevol altre expressió més convencional.

A més, en tractar-se d’un material que es troba a disposició constant dels alumnes ofereix la possibilitat d’adaptar-se a les necessitats de cada estudiant. Efectivament, el poden consultar, repetir i pausar tantes vegades com ho considerin.

En tercer lloc, l’ús del vídeo a les aules permet fomentar noves modalitats d’aprenentatge, com ara l’anomenada flipped classroom, la classe inversa. Amb aquest sistema, els alumnes aprenen nous continguts per mitjà d’aquests recursos, que poden ser visualitzats fora de l’horari lectiu, per tal de dedicar el temps a l’aula a processos cognitius més complexos. És a dir, es tracta que els alumnes visualitzin de manera autònoma el contingut teòric a casa per tal de fer servir les hores de classe per realitzar activitats pràctiques, exercicis en grup, correcció d’errors, resolució de dubtes o activitats tutoritzades.

Per últim, l’audiovisual esdevé un recurs idoni per aprendre grec mitjançant el mètode comunicatiu. De fet, aquest format ofereix la possibilitat de seqüenciar una sèrie d’activitats amb l’objectiu de tractar cadascuna de les competències lingüístiques. D’una banda, l’element auditiu dels vídeos permet treballar, com és evident, la comprensió oral de la llengua. Per avaluar els coneixements adquirits es poden dur a terme exercicis de vertader o fals, de respostes breus (fins i tot, tipus test), multiple choice, cloze tests, entre d’altres.

D’altra banda, amb l’element visual, es pot tractar l’expressió oral. Per mitjà de les seqüències d’imatges, es poden realitzar diferents activitats tals com una descripció de la imatge projectada, una narració dels fets succeïts, una predicció dels que vindran, etc. En definitiva, aquesta combinació visual i auditiva és un recurs adient i actual per desenvolupar les competències lingüístiques que no es podrien treballar per mitjà de mètodes més tradicionals coma ara la lectura i l’anàlisi morfosintàctica sistemàtiques.

Per tots aquests motius que acabem d’explicar, considerem que l’audiovisual és un element que pot contribuir molt positivament a l’ensenyament en general i també -per què no?- al propi ensenyament de la llengua grega antiga. És, doncs, una oportunitat que cal aprofitar per intentar contribuir a la millora de la situació de la matèria.